Historia Vi2

Els orígens del cultiu de la vinya menorquina remunten a l’època de l’imperi romà i es van mantenir fins i tot entre els musulmans. El seu període d’esplendor arribà el segle XVIII quan la població es va gairebé duplicar l’any 1708 a partir de la conquesta anglesa , entre la presència de tropes britàniques i les estades freqüents dels mariners de la seva armada britànica , quevan estimular-ne el creixement.

Amb el canvi de segle, la producció del vi de Menorca va seguir augmentant arribant fins i tot a l’exportació fora de l’illa, amb una extensió cultivable d’unes 1.500 hectàrees però l’arribada de malalties fúngiques com l’oïdi o la plaga de la fil·loxera, van afectar negativament la producció. Així i tot , els ata cs de la fil·loxera van ser més tardans que a la resta de la península o Mallorca, cosa que va ser beneficiós per al desenvolupament comercial del vi menorquí.

Mai es va deixar de cultivar ni que fos per autoconsum però no va ser fins a l’any 1980 quan es van manifestar diverses iniciatives per recuperar-lo, que culminaren a principis dels noranta amb l’ establiment d el primer celler modern. La reactivació més important, però, es produïriaa a partir de l’any 2000.

Les darreres dades publicades per l’Institut de Qualitat Agroalimentària del Govern de les Illes Balears sobre producció del vi que s’elabora sota la indicació geogràfica protegida vi de la terra Illa de Menorca, parlen d’una extensió de vinyes a Menorca l’any 2018 de 78 hectàrees, de les quals gairebé 42 es dediquen a producció. D’aquesta manera, els nou cellers del sector vitivinícola van poder produir 136.400 litres, que es van transformar en una mica més de 200.000 ampolles, la majoria de vi blanc.

Pel que fa a la comercialització, el 92% de la producció es ven íntegrament a Menorca i tan sols un 8% surt de l ’illa. En perspectiva, cal tenir en compte que els darrers tres anys s’han sembrat 35 hectàrees que encara no han començat a produir però que ho faran properament.