Una illa amb història

La vinya es va conrear a Menorca durant l’imperi  romà i es va mantenir fins i tot entre els musulmans. La seva època d’esplendor arribà el segle XVII. Els nombrosos llocs coneguts com “vinya” que es troben per tota l’illa són el record del cultiu llegendari.

En aquest sentit, Menorca disposà d’una producció de vi molt important durant més d’un segle. A partir de la conquesta anglesa (1708), l’estímul d’una població a l’alça, que gairebé es va duplicar en cent anys, la presència de les tropes britàniques i les estades freqüents dels mariners de l’armada britànica van estimular un creixement notable de la vinya. 

En aquella època, el cultiu de la vinya s’estenia per tota l’illa, però s’expedia des del port de Maó per la seva situació estratègica des del punt de vista militar i comercial.

Encara avui altres productes agroalimentaris que s’elaboren en diferents punts de l’illa duen associada la menció de Maó, com és el cas del formatge Mahón – Menorca.

La producció de vi va créixer de manera important fins a la dècada de 1760, en la qual es va estabilitzar. S’ha estimat que aquesta producció va passar d’1.900.000 litres en els anys 1730 – 1749 a 2.910.000 litres entre 1760 – 1809, cosa que implica que augmentà el 54 %.

En el canvi de segle les plantacions de vinya varen seguir creixent, i arribaren al punt més alt entre els anys 1810 i 1814. L’extensió cultivada de vinya es va situar en 1.300 hectàrees. Per tot això, es pot dir que en aquella època el vi de Menorca va ser molt apreciat per la seva qualitat.

A la premsa local, podem constatar que els anuncis de vi de l’illa van experimentar un boom entre 1884 i 1898. En aquesta època també sorgeixen anuncis de vi de marca, alguns dels quals reproduïts en aquelles pàgines, que demostren la vitalitat del sector.

Per diferents causes — entre les quals destaquen les malalties fúngiques com l’oïdi i la plaga de la fil·loxera que va afectar a tot Europa — , hi va haver un retrocés en la producció del vi illenc . L’estocada final del seu progressiu abandonament va venir provocat per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i a partir de llavors, la producció de vi es va veure reduïda al consum particular. 

A partir de 1980 es van manifestar diverses iniciatives per potenciar el seu cultiu, ja que la tradició vitivinícola mai no va deixar d’existir a l’illa. Unes es van moure dins dels paràmetres de la producció tradicional, aprofitant les terres de vinya que havien quedat abandonades; altres van ser noves plantacions que es van establir amb plantes empeltades de varietats nobles franceses i espanyoles, ja implantades en la resta de les Illes Balears i que procedien de vivers certificats. Poc temps després, a principis de la dècada dels noranta, es va establir el primer celler modern.

L’evolució va ser lenta fins a l’any 2000, però a partir d’aquesta data va experimentar una reactivació important. Les darreres dades publicades per l’Institut de Qualitat Agroalimentària del Govern de les Illes Balears sobre producció del vi l’any 2022 parlen que Menorca disposa de 147 hectàrees de vinya plantades entre les diferents varietats de raïm aptes per a fer vi al territori, que surten comercialitzades sota tres categories: IGP Vi de la Terra Illa de Menorca (70%), Vi de la Terra IGP Illes Balears (8%) i vi sense denominació d’origen geogràfica de qualitat (22%).

El total de vi produït al 2022 va ser de 1.950 hectolitres, un 56% destinat a vi blanc, un 20,5% a vi negre i un 23,5% a vi rosat. La majoria d’aquest vi es comercialitza íntegrament a Menorca i un percentatge molt petit es dedica a l’exportació.

*Informació extreta del IQUA